La desigualtat de gènere en l’àmbit escolar

Quan parlem de desigualtats, una de les primeres que ens ve al cap és la desigualtat de gènere, cada dia més present en la mentalitat moderna. Aquest tipus de desigualtat es troba a la majoria dels àmbits del dia a dia de la societat, i un d’aquests és l‘escola. Aquesta l’hem pogut observar en la manera en la qual s’han organitzat la majoria d’àmbits educatius, des de la llar d’infants fins a la universitat.

Primer, detaquem una important desigualtat de gènere que hi havia fins fa relativament poc, on les dones i els homes estaven separats per sexes al llarg de l’educació i les dones, si tenien la sort d’estudiar se centraven en uns àmbits més «casolans», ja que no eren les que en un futur treballarien sinó que es quedarien a casa, per tant era l’home el que havia d’estudiar. Actualment, la desigualtat de gènere no es troba tan marcada, sinó que són detalls que molts passarien de llarg, però que segueixen marcant a la societat.

Imatge d'una pissarra amb el símbol de la dona i el de l'home entre un igual.
El símbol de dona i el de l’home entre un igual

Les desigualtats de gènere en els més petits:

Podem començar a veure aquesta desigualtat en l’elecció de mestres de la llar d’infants o d’educació infantil, la gran majoria dones. Aquesta serveix de representació de la figura materna que els acompanya en els inicis de la seva educació. Si ens hi fixem, la gran majoria d’educadores d’una llar d’infants són dones. Passa el mateix quan entren a educació infantil a l’escola, aquesta preferència femenina segueix vigent. No només és amb les mestres, entre els alumnes també es percep. Les nenes porten a l’escola nines per jugar mentre que els nens porten pilotes.

Aquestes últimes tendències hem pogut observar com han anat canviant en els últims anys, tot i que encara queda molt per avançar.

Després, entren a primària, apareixen més mestres «homes», tot i que les desigualtats de gènere segueixen estant, ens podem fixar en els comportaments sobretot a l’hora del pati. Els nens es dediquen a jugar a algun esport mentre que les nenes passen aquesta estona parlant. Igual que amb les nines i les pilotes, aquestes tendències van canviant i cada cop hi ha més nenes que volen jugar a futbol i més nens que prefereixen ajuntar-se i parlar durant aquesta mitja hora.
Per tant podem veure com els canvis es poden percebre, però encara queden molts canvis per fer en les escoles.

La desigualtat de gènere als estudis superiors:

A l’institut, els adolescents segueixen amb aquestes preferències, tot i que en aquesta etapa escolar no hi ha una gran desigualtat, podem apreciar com comencen a canviar les perspectives de la gent. Encara que no sigui tan visible segueix present, ja que sobretot a l’hora d’escollir el batxillerat es guia d’una manera depenent del gènere. En una classe del tecnològic, un 90% dels alumnes són homes, ja que les carreres que sortiran d’aquest són més «masculines». En una classe d’humanístic passa just al contrari. La gran majoria són noies, ja que les carreres de lletres són considerades més «femenines». Això passa també amb els professors. Tot i que cada cop hi ha més diversitat, hi ha més dones professores de català, i més homes com a professors de física.

La desigualtat de gènere un cop arribes a la universitat, segueix igual: la gran majoria de professors que trobes són homes. El tractament dels alumnes, però ha avançat, tot i que encara no és igual per a tothom, les coses van millor.

Per tant, cal destacar que encara existeix aquesta desigualtat entre homes i dones en l’àmbit escolar. És necessari reformar aquests detalls que encara persisteixen i que, tal com es mou el món, aquesta desigualtat ha de canviar amb ell.

La Desigualtat ètnica a les escoles

La desigualtat ètnica està present en tots els àmbits de la nostra realitat: el laboral, el social i també l’escolar. L’escola sembla un lloc segur per als nens i nenes en el qual es poden desenvolupar en llibertat, però la realitat és una altra. Hi ha infants que creixen sentint-se desplaçats per la seva ètnia i escoltant insults diaris als centres educatius.

«Mares contra el Racisme» dóna veu a casos de desigualtat ètnica

La desigualtat ètnica a l’escola és una realitat que han donat a conèixer associacions com “Mares Contra el Racisme” que lluiten per a què els joves racialitzats “tinguin l’oportunitat de viure com els altres, amb els mateixos drets”. En la seva pàgina web donen veu a partir d’entrevistes a persones que han viscut situacions injustes a causa de la seva ètnia.

Anne Cath, una noia adoptada nascuda a Sri Lanka ha explicat el seu testimoni que és una mostra de la desigualtat ètnica. Explica que a l’escola formava part d’un grup de tres o quatre alumnes que treien molt bones notes. Però, mentre als altres els felicitaven, a ella mai li recordaven aquests aspectes positius com a estudiant.

Una noia de pell fosca patint desiguatat ètnica a l'escola https://theconversation.com/racism-is-still-rife-in-south-africas-schools-what-can-be-done-about-it-110195
Una noia de pell fosca patint desigualtat ètnica a l’escola / RAWPIXEL

El racisme, un tema tabú a l’escola

Aquesta desigualtat és una realitat que també pateixen els pares dels estudiants racialitzats. La presidenta de l’associació abans mencionada és mare de dues adolescents adoptades a Etiòpia. Assegura que el principal problema davant aquesta desigualtat ètnica és l’escola. Explica que la resposta que reben els pares per part del professorat és que la persona que ha insultat a la seva filla és un estudiant conflictiu i que ja hi ha protocols que treballen l’assetjament. Es queixa, però, que no expliquen als alumnes què és el racisme. No els ensenyen les actituds que s’han d’evitar per a no tenir un comportament racista ni els avisen que està penat per llei.

L’escola està plena de microracismes que poden passar inadvertits, però que ajuden a construir aquesta desigualtat ètnica que causa tant dolor als alumnes racialitzats. Alguns estudiants se senten poc valorats per la seva feina i, fins i tot, els mateixos docents intenten convèncer-los que no són aptes per treure’s el batxillerat i que la formació professional és més adequada per a ells.

Els nens nouvinguts pateixen desigualtat ètnica per part dels docents a l’escola

És evident que els nens nouvinguts necessiten ajuda per aprendre l’idioma. Davant això, sovint són identificats amb trastorns de l’aprenentatge simplement perquè no saben parlar un idioma que és completament nou per a ells.

Aquests exemples de desigualtat ètnica als centres educatius els expliquen les noies de “Mares contra el Racisme” des de l’experiència personal. Han viscuts aquestes situacions viscuda amb els seus fills i les seves filles i són mostra que l’àmbit escolar necessita reforçar la perspectiva ètnica i treballar el tracte amb persones racialitzades.

Els centres educatius són llocs on els alumnes passen gran part de la seva infància i adolescència, hi viuen etapes de desenvolupament, creixement i aprenentatge que els ajuden a formar les seves identitats com a persones singulars. És per això que ha de ser un lloc que no pretengui integrar sinó posar al mateix nivell les diferents ètnies, cultures, religions i situacions de cada individu. A més, ha de ser un àmbit que eduqui sobre el concepte de racisme i les seves conseqüències i que ajudi als alumnes a entendre que l’ètnia no és motiu d’exclusió. L’escola ha de treballar per acabar amb la desigualtat ètnica.